En 2003, la companyia francesa, Les Compagnons de Pierre Ménard, crea els « contes-dits-du-bout-des-doigts », a destinació de tots els públics, oïdors i sords, a partir de 6 anys. El principi d'aquests espectacles és molt senzill i semblant al del teatre de Bunraku: en el centre una actriu; en un costat de l'escenari, darrere d'uns faristols, dos lectors que presten la seva veu no a unes marionetes sinó a l'actriu que s'expressa en el llenguatge corporal de la llengua de signes. És una trobada entre dos idiomes en perfecta sincronització per crear un objecte alhora virtuós, poètic i graciós.